El cap de setmana passat vaig tenir la idea d’anar a passar el dia a
Cadaqués amb la família i així va ser. Vam agafar el cotxe i cap allà, vam
sortir de Ravós del Terri i vam passar per Empuriabrava rodejant tota la costa
i després vam arribar a les
famoses corbes de Cadaqués. A
l’arribar vam aparcar el cotxe devant la casa que tenim allà i vam pensar on
podiem anar per caminar una mica. Vam arribar a la conclusió que aniríem al Far
de Cadaqués. És un far meravellós on pots fer fotos, seure’t i menjar alguna
cosa. El que vam planejar amb la família era fer un pícnic davant el far amb
totes les vistes.
Vam començar a caminar, en teniem per un parell d’hores, perqué vam
sortir de la Plaça Major, que és el punt de trobada a Cadaqués. L’ambient és
molt maco, perquè et trobes a gent que sempre per educació et saluda i també hi
ha unes vistes magnífiques que val la pena mirar.
Després de dues hores llargues vam arribar al Far de Cadaqués, feia
molt que no i anava i me l’esperava molt pitjor, era preciós. Ens vam asseure
els cinc, els meus germans i els meus pares i vam començar a obrir tapers on hi
havia tot el menjar.
Va ser un dia increïble envoltada pels qui m’estimo.
Al tornar, però, hi va haver un petit incident, perquè estàvem
caminant, molts cansats i de sobte vam sentir que el meu germà petit, Santiago,
queia a terra. Es va regirar el turmell i tot el que quedava de caminada el vam
haver de portar a l’esquena. Quan vam arribar a Girona el vam portar a la
clínica per si era molt greu la regirada. Ens van informar que entre una i dues
setmanes ja no ho tindria però que havia de descansar.
Aquell dia va ser per recordar, m’ho vaig passar molt bé i vam riure
moltíssim.
