El mar sempre ha estat per mi un espai de
llibertat i de felicitat. M'encanta el mar ! Tant és així que aquest hivern he
fet un pas decisiu. He llogat un apartament a l'Escala i me n'hi he anat a
viure. Sola, completament sola. Treballo de veterinària en una clínica de
Torroella de Montgrí i de casa a la feina hi ha encara no un quart d'hora....
El pis és al passeig marítim, en un extrem. I
és una meravella perquè a l'hivern no hi viu ningú. Sabeu quin goig que fa, a
la tarda, quan el dia es va enfosquint, veure des de la terrassa la immensitat
blava i grisosa de les aigües marines ?
Però avui, quan estava mig extasiada
observant aquest paisatge tranquil·litzador, he descobert que no estava sola en
el bloc d'apartaments. Primer, havai sentit un cotxe, semblava un tot terreny o
un cotxe d’aquells grans i he anat a veure qui baixava del cotxe. Era un home,
més o menys de la meva edat, que sortia del cotxe amb dues maletes i entrava al
bloc de pisos. Vaig baixar immediatament a presentar-me. Quan ja era a baix, el
vaig veure, era molt atractiu, rosset, ulls verds, pell moreneta, del sol, però
i bastant alt. Em vaig enamorar, va ser un amor a primera vista. Estava
embobada, amb el seu somriure, era preciós, com ell. Les primeres paraules que
van sortir de la seva increïble boca van ser:
Sam:
Hola maca, que vius aquí? – va preguntar el jove.
Jo: Sí, m’acabu de mudar, fa un parell de
mesos més o menys - vaig dir
enamorada.
( En Sam va fer un gest per apartar-se el cabell
de la cara)
Sam: Està bé! Dons ja ens anirem veient. Per
cert, com et dius?
Jo: Jo em dic Elisabeth, però tothom em diu Eli, i tu?
Jo: Jo em dic Elisabeth, però tothom em diu Eli, i tu?
Sam: Quin nom mes maco, m’encanta. Jo em dic
Sam –
( Vaig fer un moviment de cap una mica brusc,
per treure’m el cabell de la cara )
Jo: El meu germà petit també és diu així,
quina casualitat – vaig exclamar amb un somriure a la cara.
Sam: Sí, ja veus! Molta casualitat. Ara que
m’hi fixo, tens uns ulls molt macos, m’encanta aquest to de blau que tens.
Jo: Moltíssimes gràcies! – Vaig dir amb la
cara com un tomàquet.
(
Després vaig fer un gest de vergonya, tancant una mica els ulls i fent
un gest amb la cara i després cadascú sen va anar cap a un lloc diferent )
Estava enamorada d’ell, m’encantava com era,
tan de personalitat com de físic. A ell li encantaven els animals i a mi també,
i aquest tema era una excusa per parlar una mica més cada dia que passava.
Un dia, en Sam em va demenar una cita, però
ja erem amics, teniem molta confiança. Vam anar a sopar a un resteuran molt
luxós i molt maco. Els dos estàvem enamorats l’un de l’altre, fins que un dia,
quan es van trobar per un dels passadisos del bloc de pisos, en Sam em va dir:
Sam: No puc aguantar més, des del primer dia
que et vaig veure em vaig enamorar, abans no creia a l’amor a primera vista
però ara sí, bé, m’agrades molt i em cada vegada que veig el teu somriure em
poso feliç, cada dia em desperto pensant amb tu, i només a l’aixecar-me se’m fa
un somriure d’orella a orella pensar que avui et veure. Vull estar amb tu, i
només amb tu.
( Em vaig quedar amb la boca oberta, estava
flipant, però a la vegada, era la noia més feliç del món, quan va acabar, vaig
fer un somriure que mai me l’havia vist a mi mateixa, vaig fer una passa
endevant, i li vaig fer un petó )
Va ser el primer i millor petó que vaig tenir
mai.
Ara mateix estem a punt de casar-nos, portem
casi un any sortint i sóc la persona més feliç de món.
