Estava
amb la meva mare al Mediamarkt. Estàvem comprant unes coses que necessitàvem,
després havíem pensat anar a visitar la meva besàvia que no estava gaire bé. Al
cap d’una estona la meva mare va rebre una trucada, va estar molta estona
parlant i jo encara no sabia amb qui parlava. Al cap de mitja hora penja el
mòbil, em mira a la cara i em fa una abraçada molt forta, mentre que li queia
una gota de l’ull. Al cap de dos minuts d’estar abraçades, em mira els ulls i
em diu, “ja no hi és, ha marxat per sempre”. Vaig entendre el missatge que em
volia transmetre. Vaig començar a plorar, i la vaig abraçar molt fort, no ens
vam deixar anar.
Amb la
meva besàvia teniem una relació diferent, teníem molta confiança, ens ho
explicàvem quasi bé tot.
El més
trist de tot això és que mitja hora més tard hagués estat amb ella abraçant-la,
i ara, ja no hi és.
Les dues
semanes seguents, va ser tot molt trist, primer, vam anar al pis de la meva
besàvia a Girona, que estàvem tota la familia, va ser horrible. Quan entraves
la veies allà, maquillada, ben vestida, preciosa com sempre, però ara, ja no
podia ni respirar ni mirar ni olorar ni sentir, res de totes les coses que faig
jo. Ara la tindré gravada al cap així, estirada allà, sense que és pugui moure.
Vam fer
una missa, estàvem tots. Al acabar vaig anar a veure a la meva àvia que estava
molt i molt trista, la vaig abraçar i li vaig fer un petó molt fort. Al cap de
mitj hora, vam marxar d’allà i vam anar a casa meva, amb els meus germans i els
meus pares.
Al cap de
dos dies, vam quedar anar al tanatori de Girona, que és on ella estava allà, la
veritat és que jo i el meu germà gran no la voliem anar a veure, no voliem que
sens quedes d’aquella manera la seva cara, però jo, ja la vaig veure abans, i
no em podia treure aquella imatge del cap. Vam estar allà amb la familia i molts
amics dels meus avis i també eren amics de la meva besàvia. També van venir els
meus avis de part de pare, que amb els avis de part de mare es porten molt bé,
i els van anar a saludar, després els avis de part de pare van venir a dinar a
casa, també va venir la meva cosina.
Al dia
seguent, era la incineració. Jo no i volia anar, però per força i tenia que
anar. Vam anar al tanatori de Girona, per segon cop. Abans de incinerar-la, vam
fer una missa, que va durar 30 minuts. Hi havia moltíssima gent, erem a la
missa com 200 persones, la meva besàvia era molt estimada per la gent que
coneixia i per això va venir tanta gent.
Al acabar
la missa, només els familiars ens vam aixecar i vam anar al pis de abaix, on la
incineràven.
Vam
esperar 10 minuts, i ens van avisar que ja era el moment. Estàvem darrera un
vidre, i dintre de la sala estava ella.
Estava
dintre del ataud, no se la veia. La senyora que treballava allà va agafar 5
roses, que era els fills que tenia la meva besàvia, va ser un gest molt macu de
part seva. Poc a poc, veies com l’ataud anava entran com a una mena de forn
gegant, entrava lentament, i al cap de 2 minuts ja no i era. De fons se sentia
gent mocant-se, o plorant. Jo no em vaig poguer resistir més, vaig plorar i no
vaig parar.
La meva
besàvia volia que l’enterresim a Cadaqués amb el seu marit, ella ha estat tota
la vida allà, i la meva àvia i la meva mare igual.
Cadaqués
és un lloc preciòs, amb platjes, els carrers estrets, el típic poble de platja.
Té un cementiri preciòs, i la meva besàvia volia que l’enterressin allà.
Ens vam
mudar, maquillar, dutxar, i després vam pujar cap al cementiri, que està a dalt
de tot de Cadaqués.
Quan vam
arribar allà, teniem la urna preperada, el lloc ja estava fet, perquè era en el
mateix forat que el meu besavi. Vam rodejar el forat, i la meva àvia va dir
unes paraules.
Vaig
veure, que la meva mare estava ploran molt, i no m’agrada gens veure plorar a
la meva mare, osigui que vaig anar amb ella i la vaig abraçar molt fort.
Quan va
acabar de dir un petit discurs, van agafar la urna i la van posar a dintre del
forat al terra. Ho van tencar com amb una mena de porta de pedra molt forta, i
després a fora, van deixar un ram de flors, amb les flors preferides de la meva
besàvia.
Ho
donaria tot per estar cinc minuts més amb ella, i explicar-li tot que no li
havia dit fins ara, que l’estimava molt, i que sempre l’estimaré.
